El llibre és conegut per ser una representació d'un trastorn psiquiàtric que fa que una mateixa persona tingui dos o més identitats o personalitats amb característiques oposades entre si. Doncs bé, això ho traslladem a un grup i ja sabem el que li està passant al Futbol Sala Tiana aquesta temporada. No hi ha cap altra explicació.
El partit de dissabte passat a Vilafant reflecteix a la perfeción aquest transtorn. El conjunt dirigit en aquesta ocasió per Victor Blaya es desplaçava a Vilafant amb la ferma intenció d'aconseguir els tres punts en joc, però "visto lo visto", sort va tenir d'aconseguir acabar puntuant.
Els locals van sortir amb més intensitat al partit i, fruit d'això, gairebé immediatament aconseguien pujar al marcador l'1 a 0. Era el primer minut i no semblava important, sobretot veient com pocs minuts més tard empatava David en una bonica jugada individual.
El Futsal Tiana seguia amb el seu joc habitual, tocant amb massa tranquil·litat, gairebé fregant la indolència. Els locals per la seva banda van començar a córrer i amb un joc molt directe, "vapuleaban" cop i un altre portal defensada per Victor, que res podia fer davant les clares arribades Empordaneses. A poc a poc arribaven els gols fins que la campana del descans salvava als visitants d'un ridícul encara més gran.
Al descans Tianenc no s'escolten retrets ni males paraules. Alguna cosa està passant. El grup fa autocrítica i entén que canviant l'actitud, no només en el joc, si no també entre la plantilla, les coses han de canviar.
I tant que van canviar. Els Tianenca van sortir convençuts que són un equip en tots els sentits i des del primer minut van tancar al Vilafant en el seu mig camp. L'equip estava jugant una bona segona meitat i tot i que els gols no arribaven, la intensitat seguia sent la mateixa. Amb 10 minuts jugats i el 5 a 1 al marcador semblava que el desànim podia caure sobre els visitants, i mes veient que les poquíssimes arribades locals eren relativament perilloses (perfecte Victor sota pals). No obstant això la confiança Tianenca en si mateixos va resultar clau en l'esdevenir del partit.
David repetia amb el segon per al Tiana i obria la llauna Empordanesa. El Vilafant estava enfonsat físicament i no era capaç de trenar pràcticament cap jugada. De fet en bastants ocasions es van veure forçats a xutar des de la seva pròpia àrea fruit de la pressió a què estaven sent sotmesos. A poc a poc van arribar els gols fins l'empat a 5 final, que es va produir a falta de tan sols 20 segons i que feia justícia a tots dos equips, dominadors cada un d'ells d'una meitat del partit.
El millor del partit per al Futsal Tiana ha de ser la imatge de la segona part. Joc solidari en equip i tothom confiant en els seus companys. Si afegim a això el que ha de ser el ressorgir d'alguns jugadors que havien perdut la confiança en si mateixos, dissabte segurament l'equip va guanyar alguna cosa més i més important que el que reflecteix el marcador final del partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada